33 años... como dios tú!
dilluns, d’octubre 8
dissabte, de juliol 28
Vacaciones de VERANO para mí...
M’en vaig de vacances amb la sensació de la feina ben feta. N’estic orgullós del que portem de 2007, un any que s’està mostrant intens, d’aquells que deixen petjada.Aquí us deixo la portada del que m’ha tingut absort el darrer mes i em tindrà la primera setmana de setembre LA FESTA MAJOR DE MARTORELLES.
També us deixo la programació del Festival M.A.M. (Martorelles Alternativa Musical) que segurament de tot el que hem programat sigui el que més us pugui atreure. 
I per últim veureu que hi han hagut actualitzacions als links del blog, abans de marxar no podia deixar de fer aquesta feina.
Us deixo amb la meva lectura d’estiu (del olmo: estamos tontos?).
dimarts, de maig 29
Dirigí una campaña electoral...
Y que en un pueblo, mi nuevo pueblo, con circuito, la metáfora de la carrera no se escapa. Llegamos segundos, eso sí, pero como el Espanyol en la Uefa, somos los vencedores morales. Señores íbamos a por el cuarto regidor (ese era el objetivo) y nos quedamos a 50 votos de la alcaldia, coitus interruptus le llaman.
A falta de un pelín de tiempo para digerir y hacer un post que analice ésto como mandan los cánones hago mi primer parasitismo de blogs recomendándoles el análisis de Pedro Rodríguez, regidor socialista de montmeló, que desde su óptica hace un análisis del tema no muy alejado de la realidad http://pdrodrig.blogspot.com/2007/05/primeres-reflexions-postelectorals.html
Y cómo no, mi amigo Andrés Querol dedica sus dos últimos pots al análisis de las elecciones locales desde una perspectiva nacional. Y es que el tío sabe http://andresquerol.blogspot.com/
dimecres, de març 28
LA MANIA PERSECUTÒRIA TÉ SEGRESTADA LA POLÍTICA
Sí, sí i tres vegades sí. La mania persecutòria té segrestada la política, però això no és nou, és intrínsec a la condició humana. I és per això que des que hi ha responsables polítics, aquests pateixen el dubte permanent sobre qui serà el seu “brutus” particular.
Per entendre això els recomanaré assistir al cinema, no entraré a la polèmica sobre qui és més cinèfil; aquell que compra crispetes i un refresc, o bé aquell altre que es queda fins aprendre de memòria el nom del script. Anem al que anàvem, els recomano fervorosament veure la oscaritzada “La vida de los otros”. Guanyadora de tal premi per criticar el sistema polític de la RDA: el comunisme. Malaguanyats els diners que s’hagin deixat en aquest jurat, perquè aquesta pel·lícula si deixa quelcom de manifest és que els bons (d’aquesta pel·lícula), són convençuts del sistema comunista, que per desgràcia seva descobreixen que estan a un règim molt dictatorial i poc comunista, o no?
A mi “La vida de los otros” a més de fer-me passar una molt bona estona em va fer pensar... Així que ja al cotxe vaig entendre que la Stasi és un invent d’un polític que tenia por a que li “fessin el llit”. I a partir d’aquí entendre el naixement de moltes de les agències d’intel·ligència que l’únic que fan es alimentar la mania persecutòria del polític de torn. Agències que existien a qualsevol model d’estat modern (comunista, capitalista o feixista), i existiran. Agències que viuen i han viscut de potenciar aquesta por, de trobar enemics on no hi havien i de gestionar la mediocritat del líder polític. Ja que a més de líder polític, aquest és persona, i com a persona té por, i la por a que et treguin del lloc que tanta suor t’ha costat assolir porta a crear agències de vigilància dels altres que en realitat serveixen de psicoteràpia davant la mania persecutòria a la que el polític s’instal·la una vegada està al poder, una vegada té quelcom a perdre.
Segurament a més de regular les quotes de gènere o d’altres tipus de quotes, als poders públics, haurem de regular la duració dels mandats. Si un té coses a fer (un altre dia parlarem del polític sense projecte), si un té idees i projectes no s’està per hòsties i davant l’evident manca de temps s’oblida de que li treguin la cadira, perquè total, el seu mandat té caducitat, la cadira es finita. Jo proposo vuit anys i en casos excepcionals un mandat extraordinari, això ja funciona a intel·ligents entitats socials, encara que amb escletxes, funciona.
De camí, i ja que estem un altre proposta a partits polítics, entitats socials potents i fins i tot poders públics. Organitzin vostès els seus propis perseguidors. Es a dir, comissions de seguiment de la feina que desenvolupen al seu càrrec. El nomenament d’algú a de comportar el nomenament de qui ha de controlar-lo. No per que els hi treguin la cadira, la raó és de sentit comú quatre ulls veuen més que dos.
Per últim gents amb responsabilitats del món mundial, si algú et critica, no vol acabar amb tu, igual és que fins i tot et té estima, respecte i creu en tu i en la teva tasca; i això t’ho demostra fen-te un dels regals més cars del món, les seves idees.
Per entendre això els recomanaré assistir al cinema, no entraré a la polèmica sobre qui és més cinèfil; aquell que compra crispetes i un refresc, o bé aquell altre que es queda fins aprendre de memòria el nom del script. Anem al que anàvem, els recomano fervorosament veure la oscaritzada “La vida de los otros”. Guanyadora de tal premi per criticar el sistema polític de la RDA: el comunisme. Malaguanyats els diners que s’hagin deixat en aquest jurat, perquè aquesta pel·lícula si deixa quelcom de manifest és que els bons (d’aquesta pel·lícula), són convençuts del sistema comunista, que per desgràcia seva descobreixen que estan a un règim molt dictatorial i poc comunista, o no?
A mi “La vida de los otros” a més de fer-me passar una molt bona estona em va fer pensar... Així que ja al cotxe vaig entendre que la Stasi és un invent d’un polític que tenia por a que li “fessin el llit”. I a partir d’aquí entendre el naixement de moltes de les agències d’intel·ligència que l’únic que fan es alimentar la mania persecutòria del polític de torn. Agències que existien a qualsevol model d’estat modern (comunista, capitalista o feixista), i existiran. Agències que viuen i han viscut de potenciar aquesta por, de trobar enemics on no hi havien i de gestionar la mediocritat del líder polític. Ja que a més de líder polític, aquest és persona, i com a persona té por, i la por a que et treguin del lloc que tanta suor t’ha costat assolir porta a crear agències de vigilància dels altres que en realitat serveixen de psicoteràpia davant la mania persecutòria a la que el polític s’instal·la una vegada està al poder, una vegada té quelcom a perdre.
Segurament a més de regular les quotes de gènere o d’altres tipus de quotes, als poders públics, haurem de regular la duració dels mandats. Si un té coses a fer (un altre dia parlarem del polític sense projecte), si un té idees i projectes no s’està per hòsties i davant l’evident manca de temps s’oblida de que li treguin la cadira, perquè total, el seu mandat té caducitat, la cadira es finita. Jo proposo vuit anys i en casos excepcionals un mandat extraordinari, això ja funciona a intel·ligents entitats socials, encara que amb escletxes, funciona.
De camí, i ja que estem un altre proposta a partits polítics, entitats socials potents i fins i tot poders públics. Organitzin vostès els seus propis perseguidors. Es a dir, comissions de seguiment de la feina que desenvolupen al seu càrrec. El nomenament d’algú a de comportar el nomenament de qui ha de controlar-lo. No per que els hi treguin la cadira, la raó és de sentit comú quatre ulls veuen més que dos.
Per últim gents amb responsabilitats del món mundial, si algú et critica, no vol acabar amb tu, igual és que fins i tot et té estima, respecte i creu en tu i en la teva tasca; i això t’ho demostra fen-te un dels regals més cars del món, les seves idees.
dilluns, de març 5
Adolescencia reencontrada
Tengo varios posts para deleitaros, uno irá sobre trabajo y realización personal. Y el otro, bueno, el otro ya llegará. Pero como debo pensarlos y escribirlos, hoy os hablaré de otra cosa.
Vuelve el grupo más importante de éste país con diferencia, mirar éste link y gozar como yo gozo: http://www.youtube.com/watch?v=6I5jOGgCkeY
Mis mil gracias a Tània por conseguir entradas!! El 12 de octubre en Zaragoza, nene estará!
Mis mil disculpas a todos y todas aquellos y aquellas que han sufrido mi fanatismo por ésta banda de rock (Xavi Cuadrado, Elena Parral, Andrés Querol...). Gentes que al trabajar conmigo lo han oido por activa y por pasiva, teniendo en cuenta que en su caso era un grupo a odiar.
Y gracias a Héroes por dejarme reencontrarme con un Lalo que ya tenía olvidado.
dimecres, de febrer 21
Cómo nos tenemos que ver
Disculparan el abandono de éste mi blog, pero entre el cambio de trabajo, el de casa, el nuevo disco, las elecciones locales, la militancia sindical y cosas que se meten por medio, la cosa ha estado complicadita.La verdad es que la motivación para escribir hoy es mi terrible indignación por la agresión que han sufrido unos chavalitos y chavalitas de los jovencitos de ICV-EUiA, dónde además había gente d'Acció Jove de CCOO.
Ningún motivo es bueno para que te partan la cara y te dejen en el hospital, ninguno. Pero es que pegarte por pensar diferente, o mejor dicho, que un imbécil armado hasta los dientes y en grupos de 15 te parta la cara para sentirse alguien y parte de algo me hace plantearme la existencia de los trabajos sociales que tanto defiendo. Porque, digo yo, podríamos considerar trabajo social picar piedra en los Monegros? Por que si és así, yo ya tengo uno para los 15 gilipollas en cuestión. En definitiva, para no ponerme al nivel de los gilipollas mejor que me caye y os ponga el comunicado de CCOO por el tema. Un abrazo.
Acció Jove i CCOO de Catalunya condemnen l'agressió feixista a Terrassa
El passat dissabte 17 de febrer a les 00:30h aprox. cinc joves de Terrassa conjuntament van patir una agressió per part d'un grup feixista que venen actuant de manera reincident . L'agressió per les seves característiques estava evidentment planificada i va causar greus lesions a les persones, que van provocar la seva hospitalització. Entre els agredits es troba una persona afiliada a ACCIÓ JOVE - Joves de CCOO de Catalunya. CCOO mostra la seva solidaritat amb els joves agredits i les seves famílies i demana una actuació ràpida per part de les autoritats per tal d'identificar i actuar contra els agressors per tal d'evitar nous atacs. Així mateix, ACCIÓ JOVE i CCOO de Catalunya s'adhereixen a la convocatòria de concentració que tindrà lloc el proper dissabte 24 a les 18:00 davant de l'Ajuntament de Terrassa. Concentració oberta a tota la ciutadania per tal de manifestar la solidaritat amb les víctimes i el rebuig als seus agressors.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)