divendres, d’octubre 28

por aquí todo bien, castellana

Que tal Xavi!


Per aquí tot bé noi, anem tirant endavant, com bonament podem, enmig d'aquesta ventada en que s'ha convertit el nostre petit país.

Ja saps que un dels esports que més ens agraden practicar és "platicar", no sé si aquest verb està ben dit en català però m'agrada com queda.

Han estat molts els llocs i moltes les gents que ens han vist deixar-nos fins l'ànima en discussions més o menys animoses o alterades. Però ens era molt igual, l'important era discutir, i fins i tot, les conclusions tampoc eren massa necessàries, cadascú tenia la seva. Però, ah! puta, tú jugaves de forma avantatjada, jo m'esforço i m'esforçava en realitzar una opinió, aportar dades, etc... des de la òptica d'esquerres, tú jugaves en diversos camps, sempre sense marcar-te massa amb cap. No vull dir que no aportessis dades o tinguessis o no raó, simplement afirmo que sempre has estat molt hàbil! I per aixó no només t'admiro, sinó que t'aprecio d'aquesta forma especial. Altres verbs podien haver posat en qüestió la nostre tendència sexual.

Ja veus noi, no he pogut abandonar aquesta sana costum, la discussió com a esport! I per això he agafat el meu bloc i l'he convertit en lloc per a trobar-nos de tant en tant i opinar sobre la vida i les coses que pasen al nostre voltant.

Et reconec un punt d'egoïsme a aquesta proposta, ben cert que saps com m'agrada dir la meva, de fet, això m'ha portat tantes alegries com problemes. I també, dir la meva, es un objectiu d'aquest bloc. Ho reconec.

Però si a més es converteix en un nou punt de trobada del Xavi i el Lalo on, sense més, llançar als quatre vents les nostres idees, MILLOR!

Ja veus, aquí la meva aportació, primera fins que tu vinguis a veure'ns, pel teu aniversari. Sr. Castellana, benvingut als 37! Els que portem un mes aquí et podem assegurar que no s'està gens malament.

Una abraçada descomunal! Et trobem a faltar coño.