I es que s'ha de ser molt estúpid per fer les declaracions que es van fer la setmana pasada sobre com fer front als: Nombrosos? asalts perpretats a diverses urbanitzacions de poblacions catalanes. Els alcaldes i alcaldesses organitzaven patrulles de veïns per "apatrullar las calles por el bien de la vecindad". I la senyora Tura els convidaba a fer-ho. Veiam, anem a veure si podem posar seny a aquest "sinsentido":
1 - Dubto molt que el número d'asalts a vivendes d'urbanitzacions d'alt estanding, mig estanding o estanding pelat sigui més alt que el que pot haver-hi al mateix període a pisos de barriades amb alta densitat poblacional a tot Catalunya. Però, es clar, no estem parlant de la mateixa qualitat de ciutadà, aquest ciutadà (el del estanding) es veu que està fet d'un altre material més valuós pel conjunt de la societat i aconsegueix que es parli d'ell a totes les institucions, i que fins i tot parli el president del govern. Els altres ciutadans de barris amb alta densitat de població no.
2 - Els veïns i veïnes que porten un Rambo dins i volen protegir-se i pendre's la justícia per la seva mà. Hem de tenir en compte que a aquest món la justícia que cadascú té o genera dins seu, és quelcom molt lloat al cinema de sobremesa. I claro tantos Chuck Norris, Jackie Chan, etc i etc. Han decidit fer patrulles veïnals. Estan gilipolles del tot.
3 - Vull entendre que el que volien dir els polítics era que aquests veïns i veïnes de standing havien de generar mesures per augmentar la seva seguretat i que a més no gravessin a la resta de ciutadans. Per que entenc que si algú decideix anar a viure a un lloc com Matadepera, o Cambrils o Breda... Lluny del primer hipermercat o botiga, és per que té calers per a com a mínim comprar-se dos vehicles. Calers per pagar la casa, que és algo més car (segons m'han dit) que un pis a Bellvitge. Calers per benzina per anar a tot arreu. Calers, calers i més calers. Un munt de calers! I no vindrà d'algun caler més per fer un impost especial sobre seguretat a aquests barris. Un impost que permeti ampliar la plantilla de les policies locals. Un impost que no gravi a tota la població, sinó només a aquella que ha decidit tenir estanding.
4 - A aquests veïns i veïnes desitjar tot el millor. Ningú té perquè viure atemorit. Però, ojo! Vostès no son Rambos, son més aviat Torrentes, i en tots dos casos a més son de ficció. Acluquin la mosca, paguin la seva seguretat (com la paguem tots) i dediquin a fer l'amor i no la guerra, que encara algú pendrà mal.
PD Recordo la meva època de regi i una de les coses més injustes era que les clases socials més desfavorides haguèssin de pagar serveis de les clases socials privilegiades. Crec que ha de ser al revès. Senyors i Senyores: els autobusos, la neteja, o l'asfaltat i manteniment d'urbanitzacions no es pot fer amb els impostos que es generen des de les urbanitzacions. Aquestes despeses es compensen des dels impostos que es generen als barris amb alta densitat, que son molt barats de mantenir...
USTEDES MISMOS
9 comentaris:
Pregunta 1
Qué coño le pasa por la cabeza a un fulano que, pudiendo quedarse en su casa tranquilamente con señora y críos, se va al bar a inflarse de cervezas con los colegas y después a patrullar en coche por la urbanización?
Hipótesis 1: no aguanta ni a su mujer ni a sus críos, y como el futbol no da para salir todas las noches, pues mira...
Pregunta 2
Qué se creen el fulano en cuestión y sus colegas que van a hacer en caso de cruzarse con un grupo de delincuentes-guerilleros, con pistolas de las de tirar con balas y así?
Hipótesis 2: de hecho se pasa toda la noche rezándole a la Moreneta para que los delincuentes en cuestión estén atracando una casa tres o cuatro calles más abajo de por dónde ellos andan.
Pregunta 3
Si el Super Plan de Acción en caso de ver algo consiste en llamar a la Guardia Civil, no sería más fácil quedarse en casa y mirar por la ventana, como se ha hecho toda la vida para elaborar estudios sociológicos del vecindario?
Hipótesis 3:
Ya claro, pero entonces no hay cervezas, ni amigos ni cintas del Fari en el coche y en vez de ser el sherif de la urbanización se pasa a ser el vecino cotilla de toda la vida. Mucho menos fardón, dónde va a parar.
Coincido con Lalo en que los gastos públicos que generan las urbanizaciones no se pagan con los ingresos que estas generan.
Coincido en lo absurdo de las patrullas urbanas.
No tanto con el tema precios. Un ejemplo:
Pis a Ciutat Meridiana. 55 metres, 198.000 €
http://www.fotocasa.es/detalle/detalle.aspx?intPosition=38&intPagina=1&strOrden=precio%20ASC&idInmueble=114240608&estadistica=1
Urbanització a Piera. 192.000 €
http://www.fotocasa.es/detalle/detalle.aspx?intPosition=10&intPagina=1&strOrden=precio%20ASC&idInmueble=113699648&estadistica=1
En el que no estic d'acord és en carregar les culpes sobre els particulars. No pot ser que les administracions públiques permeti la construcció d'aquestes urbanitzacions i sense avisar no els asseguri seguretat, etc.
Per començar, crec que no es podem permetre aquest urbanisme (per ecologia) i si es permet ha de ser implícit que qui accedeix a aquests llocs ha de pagar més. El contrari em sembla cínic.
Pero que yo te quiero mucho, eh Lalín...
Un artículo sobre esto último:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAS&idnoticia_PK=308344&idseccio_PK=5&h=060530
aunque no coincido completamente es interesante
compi Lalo,
taxa de basura, taxa de agua... taxa de seguridad a las zonas alejadas....
Ya sabes que el discurso del miedo es el discurso clásico de la derecha rancia. Si, esa que todo se basa en más policia, más polica y más mano dura y cuando más dura mejor, aunque cuando ellos governaron la policia cayó en picada, no solo numéricamente, sinó también su dignidad.
Ahora los socialistas de empresa (diccionario: dícese de los que se acogen a unas siglas de socilismo como etiqueda de escaparate. Dícese del nombre de una empresa. Sin ánimo de ofender eh¡ es una caricatura)utilitzen la misma acción para decir alto.
La verdad es que el dato es cierto: Han aumentado los asaltos, atracos y actos con mucha violencia en las urbanizaciones de zonas determinadas.
Pero... analizando un poquito... que curioso. La gran mayoría (digo la gran mayoría y no todos) se ocasionan en zonas alejadas, o muy alejadas de nucleos urbanos. Si en esas urbanizacions o núcleos rurales en medio de zonas de montaña que han sido de dudosa (en algunos casos) edificación no respetando el medio y en el que no se puede acceder si no se compra con un milloncete de euros el terreno y casita. (no en todos casos porque hay algunas de autoconstrucción)
Que curioso que la gran mayoría van a por las cajas fuertes, si donde se concentra un volumen importante de dinerete, dicho negro, que no se puede denunciar porque no existe.
Esto también nos da que pensar. Oséa, yo elijo ir a vivir en medio de la montaña en una urbanización que te cagas, gano en calidad de vida, contamino a tope porque sino me muevo en coche no puedo hacelo, no hay immigración no deseada, y además estoy supertranquilo y en zona verde.... Y además quiero los mismos servicios que los núcleos más urbanos y rurales por un tema de justicia territorial. Ah y mucha seguridad porque me siento inseguro.
Sin querer ser malo con la parodia, compi. Está claro, una taxa para pagar su seguridad no?
Algo me reguerda al caso de cierta empresa filatelica que cerró i que los afectados reclamavan al govierno que les devolvieran su dinerico ahorrado...
Al final siempre somos los mismos giripollas (pobres) los que acabamos pagando las escentricidades de 4 ricos de mierda.
"Reguerda"? Qué es "reguerda"?
QDS is back, lalín.
Mis queridos;
Me alegran los comentarios aquí recibidos, y sí, taxa de seguretat ciutadana a urbanitzacions. Ja que aquestes existeixen (evidentment no m'agraden urbanísticament però a dia d'avuí és complicat tirar-les a terra), veiem com les gestionem de la forma més sostenible (ecològicament i econòmicament posible).
M'han passat això de la llista de distribució de territori@yahoogroups.com
L'urbanisme de la por
Fins ara, l'únic efecte urbanístic conegut de la por era l'aparició de residències tancades als Estats Units i America llatina i ara a Europa (veure el exemple de Toulouse en H. Belmessous, "Voyage à travers les forteresses des riches", Le Monde diplomatique http://www.monde-diplomatique.fr/2002/11/BELMESSOUS/17043 ).
Però comencen a aparèixer nous efectes : els robatoris a l'Alt Empordà potser ajudaran a replantejar-se el tema de les segones residències. Encara que es pugui lamentar que la por de perdre els seus bens sigui un motiu més fort que la presa en consideració de les degradacions del medi ambient, si això ajuda a resoldre el problema...
A més a més, un nova figura s'està desenvolupant als Estats Units, una nova fase en l'evolució de l'edifici segur, després de l'edifici anti-sísmic, dels sistemes de protecció contra els robatoris, de les residències tancades amb agents de seguretat : l'edifici anti-atentat. Robert Smilowitz, empleat de Masonry Arts, societat especialitzada en el tema, diu que la protecció contra els bombardejos existeix des de la Segona Guerra Mundial, però que ara no afecta només els edificis militars sinó també els edificis privats : seu d'empreses multinacionals i fins i tot edificis d'habitatge.
Benvinguts a l'Edat Mitjana (aquest comentari ja no és nou, uns investigadors de la Universitat Fluminense de Rio de Janeiro (Sônia Ferraz) van parlar de "medievalització" de l'arquitectura).
Publica un comentari a l'entrada